25 de maig: Dia d'Àfrica

Avuí 25 de maig es celebra el Dia d'Àfrica. Dia en que es commemora la fundació de la Organització per a la Unitat Africana l'any 1963.

La OUA es creada en un inici per lliberar el continent del colonialisme i l'apertheid, intensificar i coordinar la cooperació per al desenvolupament, potenciar la integració política i socioeconòmica del continent i promoure la cooperació internacional.

Àfrica es mereix que es recordi tot el patiment que va viure i el que està visquen!

África es un elefante dormido. Si despertara, su fuerza superaria a la de cualquier aimal; pero permanece aletargado. (Ryszard Kapuscinnski, Ébano, 1998)

Togo

Després d’un llarg paron, entre pràctiques, treballs i molta molta feina, tornem de viatge cap a l’Àfrica. Aquest cop a Togo.

Togo és una antiga colònia francesa situada a la part occidental del continent, fen frontera amb Benín, Ghana i Burkina Faso. Amb 5 milions d’habitants i 57 mil milions de quilometres quadrats. Es divideix en 5 regions on hi conviuen diferents ètnies i religions, però hi ha una gran diferència econòmica entre el sud (amb més riquesa i un nivell de prosperitat alt), amb port a Lomé i el nord (zones rurals i més pobre). 

La economia és majoritàriament agrícola i es sustenta amb les exportacions de productes com fosfat, cotó, cafè i cacau. La industria està poc desenvolupada. La utilització de recursos generats i el deute extern porta a adoptar plans d’ajust estructural que limiten les inversions estatals, per exemple en el camp de l’ensenyament.

Al inici dels anys 90, una sèrie de factors influiran a la dinàmica que agafarà el sistema d’ensenyament Togolès:

1. El creixement constant i elevat suposa un augment de la població en edat d’escolarització. En poc menys d’una dècada hi ha un augment de quasi el 50% d’alumnes en edat escolar.
2. La risis financera comporta restriccions pressupostàries. L’ajust estructural que s’adopta porta a invertir tan sols un 10% de la inversió educativa (construcció d’aules, provisió de material pedagògic, contractació de professorat...).
3.  A causa de la problemàtica i la transició política dels anys 90 i la violació de drets humans comesos en aquests anys, EE.UU. i la U.E. suspenen les ajudes per al desenvolupament.

Tot i així la taxa d’escolarització augmenta quasi un 10% del curs 90-91 al 02-03 (del 67% al 76,9%). S’ha de destacar per això, l’augment d’escolarització femenina que passa d’un 55,7% a un 72, 6%.

Aquesta evolució és gràcies a la participació de les famílies i les comunitats locals en el sistema d’ensenyament.

L’escola pública a Togo es troba deteriorada (places escasses, ràtios elevades, instal·lacions precàries, condicions laborals dels docents pèssimes...). Els centres públics han passat d’escolaritzar el 76% d’alumnes al 59%. Degut això augmenten les alternatives a l’escola pública.

Per contra, les escoles privades laiques escolaritzen al 13,6%. Han passat d’haver 91 escoles (en 1990-91) a 1010 (en el curs de 2002-03). Són escoles urbanes petites amb 131 alumnes de mitja. Aquest tipus d’escoles no reben cap ajut (a diferència de les confessionals), són més cares però no elitistes. Les infraestructures i materials pedagògics són similars als de les escoles públiques, però les famílies opten per l’educació privada i laica per falta de places a la pública.

Per altra banda trobem les escoles comunitàries. Al 2002-03 es censen 1019 centres que escolaritzen el 9,3% dels alumnes de primària. El seu desenvolupament és a causa de la falta de mitjans de famílies pobres i rurals per accedir a escoles privades i la falta de mitjans de l’escola pública per arribar a atendre tota la població.

Davant d’aquesta situació els caps de poblats, pares i la comunitat creen les escoles comunitàries. Es considera l’educació com a necessària per a que la situació millori. Són escoles petites de 89 alumnes creades amb materials disponibles i el mestre sol ser el més preparat del poblat. Es finança amb les aportacions i les matricules dels alumnes i les poques ajudes de les ONG’s. Tot i l’esforç, les condicions són precàries i moltes vegades la falta de material pedagògic i la poca preparació del docent fa que el nivell adquirit pels alumnes no sigui suficient per a poder millorar la seva situació.

Per acabar, podem veure que malgrat les dificultats econòmiques que viu el país, la taxa d’escolarització es bastant alta, encara que sigui en condicions precàries. Em sorprèn, o potser no, la predisposició de les famílies i comunitats per a respondre, amb els pocs recursos dels que disposen,  a les necessitats educatives que viuen a les zones més pobres. Tenen el més important: les ganes de millorar la situació.

Cal esmentar també, que una de les causes de no poder invertir el 100% del pressupost disponible per educació és la obligació que tenen els països africans de pagar el deute extern. Per tant, un dels culpables de les condicions educatives que viu Togo (i segurament molts altres països d’aquest continent) és el desenvolupat nord. Com va dir Thomas Sankara, un revolucionari que va arribar a president de Burkina Fasso a través d’un cop d’estat recolzat per Líbia i que va tancar fronteres prohibint importar i exportar mercaderies i vivint d’allò que el propi país produïa, portant al seu país a ser dels més rics del continent africà:

“La deuda no puede ser pagada, porque primeramente, si no pagamos, nuestros acreedores de fondos no se van a morir, podemos estar seguros de esto. Sin embargo si pagamos, somos nosotros los que moriremos. Podemos estar también seguros de esto.”

• Ministère de l’Education National et de la Recherche (2004). Education pour tous 2004-2015. Ministère de l’Education National et de la Recherche. Lomé.
• Ministère de l’education et de la Recherche (2002): Le systéme educatif togolais: elements d’analyse pour une revitalisation. Ministère de l’Education National et de la Recherche. Lomé. 

El Marroc

Comencem la nostra aventura pel Nord de Àfrica, al Marroc. Un país ple de colors i olors que el tenim tant a prop i desconeixem molt.

El Regne del Marroc està situat al nord del continent Africà i amb capital a Rabat, amb 32.412.175 habitants (2007). Té com a Religió principal l’ Islam (tot i que conviu amb altres religions minoritàries al país com el cristianisme i el judaisme), les bases de l’Islam que s’han de respectar per sobre de tot són: la professió de fe en Deu (Al·là), la pregària (cinc cops al dia), l’almoina, el dejuni durant el ramadà i el pelegrinatge a la Meca un cop a la vida. Les lleis del país estan basades en el llibre sagrat, l’Alcorà.

El govern és una monarquia constitucional. Actualment el rei és Mohamed VI, cap de l’Estat i de les Forces Armades. Fins l’any 2011 el Rei tenia la funció d’escollir el Primer Ministre, però Mohamed VI proposa una nova Constitució que ho canvia, com és reflecteix en l’Article 2 de la Constitució del Regne del Marroc de 2011:

“La Nació tria als seus representants en els òrgans elegits mitjançant votacions lliures, sinceres i regular.” 

Entre el 2000 i el 2004 les dades estadístiques a nivell educatiu són:

• -          Alfabetisme adult: 51 % (2000-2004)
• -          Alfabetisme adult masculí: 63 % (2000-2004)
• -          Alfabetisme adult femení: 38 % (2000-2004)
• -          Matriculació neta en ensenyament primària: 87 % (2004)
• -          Matriculació masculina neta en ensenyament primària: 90 % (2003)
• -          Matriculació femenina neta en ensenyament primari: 84 % (2003)
• -          Matriculació neta en ensenyament secundari: 35 % (2003)
• -          Matriculació masculina neta en ensenyament secundari: 32 % (2003)
• -          Matriculació femenina neta en ensenyament secundari: 38 % (2003)
• -          Matriculació bruta en ensenyament terciari: 11 % (2004)
• -          Nombre de nens por mestre, primària: 28 (2004)

Al 1999 es posa en vigor, al Marroc, la Reforma Educativa (Charte). A continuació faré un petit resum d'alguns articles de la Llei.

Prèviament a la presentació dels articles que componen la Charte s’explica que amb l’objectiu de que s’entengui i quedi clarificat tots els seus punts es pren molta atenció en la seva redacció:

“Tant en el que respecte els principis fonamentals [...], l’atenció s’ha centrat en la seva formulació per a que sigui tant clara i precisa com sigui possible...”

Com podem veure en l’article 1:

“El sistema educatiu al Regne del Marroc es basa en els principis i valors de la Fe Islàmica. El seu objectiu es formar un model de ciutadà virtuós de la rectitud, la moderació i la tolerància, obert a la ciència i al coneixement i amb l’esperit d’iniciativa, la creativitat i l’empresa”.

Veiem que el Regne del Marroc és un país confessional i que l’educació està fonamentada en les bases de la Religió Islàmica. El seu objectiu es formar un bon ciutadà musulmà.

La reforma educativa manifesta en l’article 13 que l’Estat es compromet a que tots els nens, fins a l’edat legal per treballar (15), estiguin escolaritzats i a atendre totes les necessitats educatives dels individus:

“[..] L’Estat es compromet a:

• Escolaritzar tots els nens fins a l’edat legal de treballar.
• Adaptar el sistema a les necessitats educatives i de formació dels individus i la societat.”

Totes les  forces del país s’hauran d’involucrar per a que els objectius de la reforma es compleixin (Article 23):

“ [...] Totes les forces del país: el govern, el parlament,el govern local, els partits polítics, els sindicats i les associacions professionals, els governs territorials, els científics eminents, intel·lectuals i artistes hauran de col·laborar amb les parts interessades en el sistema educatiu, participar en l’esforç col·lectiu per aconseguir els objectius de la reforma educativa i de formació. [...]”

El sistema educatiu quedarà organitzat en diferents nivells: 

• Pre-escolar que no serà obligatori (4-6 anys)
• Educació primària (6-12 anys) dividida en dos etapes (Article 65 i 66), la primera etapa serà de dos anys i la segona de 4 anys
• Educació secundària i la universitat. (Article 24).

En l’article 61 de la Charte es detallen quins són els objectius generals de les dos primeres etapes educatives (el pre-escolar i la primària).

“[...]Estimular el marc pedagògic per a promoure:

•  Ple desenvolupament del seu potencial.
• L’apropiació dels valors religiosos, ètics, cívics i humans essencials per a convertir-se en ciutadants orgullosos de la seva identitat i el seu patrimoni, conscients de la seva història i socialment integrats i actius.
• Aprendre els coneixements i habilitats de escoltar y parlar en àrab, amb recolzament en el seu cas de les llengües regionals i dialectes. (La llengua oficial al Regne del Marroc és l’àrab però hi ha diferents dialectes segons la zona del país, com el Darija, parlat en la zona nord del Marroc, o altres llengües com l’Amazig parlat en zones del Atlas. )
• L’adquisició de coneixements i habilitats fonamentals que desenvolupin l’autonomia de l’alumne.
•  Domini de conceptes i formes de pensar, la comunicació, l’acció i l’adaptació a ser útils, productius, capaços d’evolucionar i seguir aprenent tota la vida, en harmonia amb el medi ambient a nivell nacional i mundial.
• L’aprenentatge d’habilitats tècniques, base professional, esportiva i artística, directament relacionats amb l’entorn socioeconòmic de l’escola.”

En l’article 28 es detallen quines són les perspectives de cara als propers 10 anys en l’educació en quant a matriculacions en els cursos, les ajudes del estat...

“[...] A partir de l’any escolar de 2002, tots els nens marroquins, a partir dels sis anys d’edat, han de trobar un lloc en el primer any de l’ensenyament primari en l’escola més propera a la residència dels seus pares, [...] Per l’any 2004, la matrícula del primer any de pre-escolar serà generalitzada. El recolzament financer de l’Estat en aquest àmbit se centrarà en les àrees rurals i suburbanes i en general als assentaments més pobres. [...]”

Podem veure un grau fort d’interès cap a la modernització del sistema educatiu fen molta referència a la utilització de la tecnologia dins de la educació formal en els articles 118 a 122. Per altra banda veiem la importància que se’ls dona als recursos humans en el món de l’educació, al interès per formar bons professors i educadors en els articles de 133 a 136.

Un cop fet el resum, podem veure un canvi favorable en la visió que es té de l’educació en aquest País, ja que, anteriorment a la Charte, no hi havia gaire interès per a escolaritzar als infants, concretament a les nenes. Hi havia un grau d’explotació infantil molt alt desatès pel govern. Per tant, la intenció de fer que el Regne del Marroc prosperi socialment s’aconseguirà si s’arriben a tots els objectius que es marca en la Reforma.

Per altra banda, podem veure amb les dades estadístiques descrites en el primer punt del document que les expectatives que es tenien, fins a dia d’avui, s’han complert mínimament, però no es tenen en compte els últims moviments migratoris de nens de la zona de l’Atlas o de poblacions empobrides com Larache. Nens que no es troben inscrits en cap cens i que passen desapercebuts a ulls dels governants, per tant, les dades no són del tot fiables.

Per altra banda, si que hi ha certa preocupació per atendre l’educació de les nenes, però encarà avui ens trobem amb situacions de tràfic de nenes que seran destinades a treballar com a criades de les famílies més enriquides (sobretot de Casablanca) , són conegudes com a “Pettit Bonne”. Venudes per les famílies a canvi de diners i esperances (falses) de que rebran una bona educació, moltes d’elles acaben sent maltractades i violades. 

Esperem, que poc a poc, es vagin complint aquestes expectatives marcades al 1999. Inshalla!! 

Ubuntu!

"Un antropòleg estudiava els costums d'una tribu al Àfrica, i al estar sempre envoltat per nens de la tribu, decidí fer quelcom divertit per ells. Va aconseguir una bona porció de dolços de la ciutat i els col·locà dins d'un cistell decorat amb cintes i altres adorns i ho deixà sota un arbre. 

Així, cridà els nens i coordinà un joc, que consistia en que quant ell digués "Ja!" haurien de còrrer fins l'arbre i el que primer agafés el cistell seria el guanyador i tindria tots els dolços exclusivament per ell sol. 

Quant ell va dir "Ja!", immediatament tots els nens s'agafaren de les mans i sortiren corrents junts en direcció al cistell. Tots arribaren junts i començaren a dividir-se els dolços, i, asseguts en el terra menjaren feliços. 

L'antropòleg va anar cap a ells indignat i preguntà el perquè anaren tots junts, quant podrien haver tingut un d'ells el cistell complet. 

Va ser quant tots els nens respongueren:

"UBUNTU, UBUNTU!"

Com un sol podria ser feliç si tota la resta està trist?

Ubuntu significa: "Jo sóc el que sóc per el que som tots"

Un petit conte africà per introduir-nos en aquest continent quasi desconegut. 

L'objectiu d'aquest blog pretén ser una petita mostra de la pedagogia i sistemes educatius africans. Perquè Àfrica? Àfrica és un continent famós per la pobresa i les guerres que l'envaeixen, però es desconeix molt sobre la seva cultura. Com a futura pedagoga estimo l'educació i com a enamorada de Àfrica vull descobrir que és el que Mama Àfrica ens pot ensenyar.